Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

bronzejar

1 v. tr. [LC] Donar l'aparença de bronze (a alguna cosa) revestint-la d'una capa de bronze. Bronzejar una estàtua de guix.
2 1 v. tr. [LC] El sol, fer adquirir un color bru (a algú, a la pell d'algú). Bellugueu-vos, el sol us bronzejarà igualment. És perillós intentar bronzejar una pell cremada.
2 2 v. intr. pron. [LC] Adquirir un color bru per exposició al sol. Els adolescents s'han bronzejat del sol. La pell es bronzeja fins a un límit.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions